Llarga vida al Club Bàsquet La Roca

Pocs clubs tenen una història tan curiosa al darrere com el Club Bàsquet La Roca. Tot va començar un 22 de febrer del 2008, quan una veïna del municipi aficionada al basquetbol, l’Àngels Castellet, va deixar un missatge al fòrum de debat de la web de l’Ajuntament de la Roca, en el qual animava a la gent del municipi a formar un club de bàsquet a la localitat. Lluny del que s’esperava l’Àngels, el seu missatge va tenir molta repercussió i ben aviat un conjunt de veïns del poble va crear l’Associació d’Amics del Bàsquet de la Roca del Vallès, que seria l’ens que faria totes les gestions pertinents per crear el club. La premissa era molt clara: el municipi necessitava un club perquè els joves poguessin gaudir del bàsquet.

No va ser fins  el 13 de maig del 2009, però, que es van signar els estatuts del nou Club Bàsquet La Roca. Els impulsors van ser diferents persones de la localitat: Quique Luengo, que va ser el primer president; Mònica Torroella, vicepresidenta; Roger Forns, secretari i la mateixa Àngels Castellet, la impulsora de la iniciativa que va veure la llum, que va esdevenir tresorera. En aquest grup de creadors també hi havia Jordi Andilla, que en un primer moment actuava com a vocal i col·laborador de l’entitat, però no va poder formar part de la primera junta per motius laborals. Tot i això, en tot aquest temps ha seguit la marxa del club i està previst que formi part de la junta la temporada vinent.

Sigui com sigui, el club va poder fer el primer pas gràcies al programa de la Federació Catalana “Bàsquet Arreu”, que va consistir en una subvenció pel monitoratge i per obtenir pilotes de bàsquet i tot el material relacionat amb el basquetbol. Pocs dies després, el 25 de maig, l’entitat va ser inscrita a la Direcció General de l’Esport i només dues setmanes després, el 10 de juny, va entrar a formar part de les entitats esportives locals. Gràcies a la feina de la junta, l’entitat va ser una realitat i va començar la seva història amb un total de 46 nens i nenes inscrits.

Mica en mica es va anar afegint gent a la junta i Josep Piñol va ser nombrat el nou president de l’entitat. El bon treball que va realitzar tot l’equip directiu va portar a que la temporada 2010-2011, el club ja pogués gaudir dels primers equips federats: un infantil masculí, un mini femení, un mini mixta i un pre-mini mixta. A més, ja des de la seva creació l’entitat va comptar amb dos equips d’escola, un cadet mixta i un equip de veterans mixta, tot i que aquests sense federar. Així, en el primer any d’existència el club ja tenia un total de 70 jugadors i 7 tècnics. Cal destacar que en la seva primera temporada en competició l’entitat ja va aconseguir el primer títol i és que el mini femení va quedar campió de lliga.

Els dos anys següents el club va anar creixent en nombre d’equips i de jugadors.  Si la temporada 2011-2012 en tenia 78 a les seves files, la següent, la 2012-2013, va pujar fins a la xifra de 92 jugadors, tot un èxit tenint en compte la curta vida de l’entitat. A més, durant aquests dos exercicis també es van aconseguir dos campionats: en la segona temporada d’existència el mini masculí va quedar campió de lliga i en la tercera, va ser el mini femení el que va aconseguir el títol de lliga, igual que el primer any.

En la present temporada, el club compta amb 85 jugadors, alguns menys que l’anterior, però en canvi el nombre d’equips ha pujat fins a sis: un junior masculí, un cadet femení, un infantil masculí, un mini masculí, un mini femení i un pre-mini masculí A més, també compten amb una l’escola de bàsquet on els més petits poden començar a practicar amb la pilota a partir de 4 anys. Així, per primera vegada des de la seva creació, el club compte tant amb un junior masculí com amb un cadet femení. La intenció de l’entitat és anar creant equips a mesura que els jugadors vagin cremant categories i així en un futur poder configurar una sènior tant masculí com femení. Els 9 entrenadors que formen part de l’entitat són titulats i el club té la sort de poder amb el tècnic Oscar Cervantes, jugador retirat que havia militat a les files del CB Granollers, el Breogan i el Festina, tots ells a la lliga ACB, durant la dècada dels 90. Amb un entrenador de la talla de Cervantes, però, les fites del club no són els resultats esportius, sinó que els jugadors i jugadores gaudeixin fent esport i que amb el seu treball i esforç millorin la seva tècnica de joc.

Tanmateix, cal destacar que el nombre de jugadors ha baixat enguany respecte la temporada passada pel fet que aquest any el club no pot disposar de l'equip de veterans. L'Ajuntament els va cedir les pistes d'entrenament amb hores molt ajustades i van haver de ‘sacrificar’ l'hora d'entrenament dels veterans per cedir-la al junior masculí, prioritari en el futur del club.

Cinc anys després de la seva creació, doncs, el Club Bàsquet La Roca gaudeix d’una salut envejable. Aquella idea que va néixer en el fòrum de debat de la web de l’Ajuntament ha acabat sent una gran realitat. Josep Piñol segueix al capdavant de la presidència i des d’aquesta temporada també és el director tècnic. Si bé és cert que la majoria de la directiva ha canviat, actualment la conformen 7 persones, entre elles encara hi ha l’Àngels Castellet, que segueix al peu del canó sent la tresorera: “Gràcies a un cúmul de circumstàncies, i gràcies a molta gent que ens va donar suport, per fi el bàsquet ha tingut un ferm arrelament a La Roca del Vallès. Volem agrair el suport de totes les famílies i tècnics que formen el club, especialment als que porten amb nosaltres des del començament, que va ser molt dur”. L’autora d’aquella idea embrionària a la xarxa que va acabar desembocant en la creació de l’equip, ha vist com el seu somni es feia realitat: “Comporta un gran sacrifici d'hores del nostre temps, però aquest esforç es veu compensat en veure tots aquests nens, nenes i joves que gaudeixen practicant el seu esport favorit sense haver de desplaçar-se fora del municipi. Són ells els que han d'escriure el futur del Club Bàsquet La Roca”. Així doncs, l’entitat va creixent i els joves de la Roca del Vallès poden gaudir del bàsquet amb l’escut del seu poble al pit. Un esforç col·lectiu que ha valgut molt la pena.